Mans Unides 2010
MANS UNIDES és una ONG’D (Organització No Governamental pel Desenvolupament) creada per cristians que fa més de cinquanta anys que treballa arreu del món a través de la “Campanya contra la fam en el món”),a través de projectes de desenvolupament a seixanta països (projectes educatius, sanitaris, agrícoles, de promoció de la dona i socials).
En nom de Mans Unides us faig arribar el seu agraïment pel bon èxit del Projecte del 2009: la construcció d’un pavelló de pediatria per un hospital rural a Chiringa (Malawi – Àfrica) per un cost de 27.822,-€. És el projecte per tot l’Arxiprestat de l’Alt Empordà.
La petició l’havien fet les Germanes de la Benaurada Verge Maria, que dirigeixen el Centre de salut de Chiringa des de 1997; actualment atenen 7.500 consultes pediàtriques a l’any; per ara ho han de fer sota un gran arbre, sense cap altra protecció del sol o la pluja. Per a la construcció del pavelló els beneficiaris aporten el terreny, els materials i la ma d’obra no qualificada. Segueix llegint… »
“Minuts d’or” a la catequesi?
Ara està de moda l’interiorisme, la decoració sofisticada de l’interior de les cases, el disseny avançat al servei del confort. Com sempre, anem cap al model americà, és a dir, a casa s’hi ha d’estar d’allò més bé i s’hi ha de poder fer de tot: treballar, descansar, comprar, veure espectacles, etc. No podria ser, em pregunto, que aquesta ànsia per estar bé a dintre de la casa fos com un substitutiu o un símptoma de la necessitat d’estar bé a l’interior d’un mateix? O com diuen els francesos, “être bien dans sa peau”, estar bé dintre la pròpia pell? Una necessitat, aquesta d’estar bé amb un mateix, que no cobreix el consumisme ni l’assegura el confort. La vida interior, la interioritat tenen la mateixa arrel però no les mateixes branques.
De fet, tampoc no inventem res. Fa segles que les congregacions religioses escollien segurament els millors llocs de la natura per dedicar-se a la meditació, a la pregària i a la vida contemplativa. L’entorn natural i bell ajuda, ambienta, impacta positivament l’esperit. Segueix llegint… »
Cartes de nens a Jesús
Del 2 al 16 de febrer és el període de preinscripcions a les escoles i els Instituts per apuntar-se a la classe de Religió.
Un mestre de Religió de Primària d’un col•legi del sud d’Itàlia tenia per costum dir als alumnes que escrivissin una carta a Jesús. Transcrivim aquí algunes de les joies escrites per infants que van ser recollides al llarg dels anys.
“Estimat Jesús: Per Carnaval em disfressaré de dimoni. No et sabrà greu, eh?”.
“Jesús, quan el teu Pare va fer l’univers, no era millor que en comptes del diumenge hagués descansat els dies de cole?”.
“Jesús, gràcies pel germanet, però jo el que havia demanat era un gos”.
“Jesús, com és que feies tants miracles antigament i ara ja no els fas?”.
“Jesús, quan vas fer el primer home, funcionava bé com nosaltres ara?”. Segueix llegint… »
Parròquia de La Sagrada Família
Un any més arribem a la festa de la nostra Parròquia. Però de vegades ens preguntem què s’hi amaga darrera d’aquesta paraula.
Si consultem la Wikipedia hi trobarem que la parròquia religiosa designa a la vegada una àrea geogràfica precisa, el territori de la parròquia, i un grup de persones que habiten aquest territori i constitueixen la comunitat parroquial. També explica que l’església parroquial és el lloc de reunió de la comunitat davant la qual el pastor i els seus assistents celebren diferent cerimònies religioses. El mot prové del llatí parochia –i aquest del grec ???????? paroikía, que vol dir habitar a prop– utilitzat per les primeres comunitats cristianes per designar el territori d’una ciutat episcopal. Al segle V, ja tenia un sentit semblant a l’actual, designava als territoris i comunitats existents al voltant d’una seu episcopal.
En quin sentit l’utilitzem nosaltres aquest mot? Sovint ens referim a l’edifici i en segons quins casos és gairebé l’únic que hi ha: un edifici on un grup més o menys nombrós de persones s’apleguen els dies de festa per a celebrar l’Eucaristia. De tant en tant se n’hi acosten alguns d’ocasionals per a celebrar bateigs, comunions o funerals. Segueix llegint… »
Les formes
S’han perdut les formes? No, potser només les tenim arraconades, com aquell abric que tenim abandonat a l’armari i no gosem fer-lo servir perquè pensem que està passat de moda, tot i que ens hi sentíem tan bé.
Sovint oblidem que ens sentiríem molt millor també observant les formes, la bona educació. Per exemple, aguantar la porta quan surt algú darrere teu. Potser l’altre no et dirà res, però li serà un petit toc a la bona educació; i si et diu gràcies, sents un calfred de satisfacció, no és veritat? Donar preferència a un cotxe que no la té però el carrer està embussat i algú l’ha de deixar passar. Si l’altre conductor t’ho agraeix amb un petit gest de la mà, ja et sembla que el món sigui un pèl millor, no?
Les formes, si són sinceres, fan que tots ens sentim millor perquè fan més càlida la convivència i el món esdevé més amable. Per això és tan important que advertim als nens que les coses no s’obtenen sense demanar-les bé, dient sisplau; que quan et donen una cosa s’ha de dir sempre gràcies i que una malifeta només s’esborra quan es demana perdó. Segueix llegint… »
Baptisme de Jesús
Acabem de viure les festes de Nadal i Epifania. Aquesta és la darrera celebració d’aquestes festes, el Baptisme de Jesús.
Quan ja adult Jesús va a iniciar la seva missió de predicar la Bona Nova, amb el signe que avui ens explica l’evangeli de Lluc (el baptisme al Jordà, el gest de pregària de Jesús, la presència de l’Esperit i la Veu del Pare), descobrim que és en els actes i les paraules de Jesús que descobrim la presència de Déu salvador entre nosaltres.
Aquest estiu, en el viatge de vacances a Flandes/Bèlgica (Antwerpen, Ghent i Brugge) he vist en molts museus i en algunes esglésies diversos quadres del Baptisme de Jesús. (l’escola flamenca ressalta la bellesa dels personatges i dels paisatges en els seus quadres). En tots ells, l’escena del Jordà ressalta la presència del Baptista i de Jesús, amb els peus a l’aigua, i amb la llum de l’Esperit en forma de colom; l’entorn és sovint paisatges de la regió de Flandes. Segueix llegint… »
Acabem un any i en comencem un altre.
Moltes són les preguntes que Cristianisme i Justícia es planteja en aquests moments en què van caient els darrers fulls
del calendari 2009; i estem a punt d’encetar un nou any i un nou decenni.
Les qüestions són inacabables. Hi ha molts temes i situacions que ens interroguen: Baixarà el nombre de parats?
Arribarem a tenir llistes obertes a les eleccions? Canviarà en positiu la llei d’estrangeria? Millorarà l’eficàcia i llibertat del poder judicial? Seguirà creixent el nombre d’avortaments provocats? Minvarà el terrorisme? Complirà Espanya les seves obligacions amb el territori sahrauí, del qual el Marroc continua sent potència administradora?
Espanya continuarà venent armes a països en guerra? Naixerà un Estat palestí? Continuarà el silenci còmplice d’Occident i dels seus mitjans de comunicació davant dels quatre milions de morts a la guerra dels Grans Llacs?
Evolucionarà favorablement la situació del Sudan? Minvarà el nombre d’estats que encara tenen la pena de mort?
S’obrirà la Xina als drets humans? Segueix llegint… »
Malabarismes
Quan Jesús volia dir coses molt importants, no es desfeia en discursos i documents, sinó que explicava un conte, una paràbola.
Heus ací una llegenda que no és de l’Evangeli però que trobo molt evangèlica…
Diu que una vegada la Mare de Déu, amb el Nen Jesús als braços, va decidir baixar a la terra a visitar un monestir. Orgullosos, tots els sacerdots i monjos van formar una llarga fila, i un a un s’acostaven a la Mare de Déu per fer-li homenatge. Un va declamar grans poemes, un altre va ensenyar-li les il·lustracions que havia fet per la Bíblia, un altre va fer un gran discurs teològic sobre la figura de Maria, un altre va recitar els noms de tots els sants. I així successivament, monjo rere monjo, varen anar venerant la Verge amb el Nen Jesús. Segueix llegint… »
